El so d'unes campanes em va despertar d'un profund somni. Em va sorprendre el bé que havia dormit a la part de darrere del nostre cotxe.
Em vaig incorporar, em vaig fregar els ulls i vaig mirar cap a la dreta. El paisatge havia canviat des que vam deixar la meva antiga casa. A banda i banda hi havia arbres i el vent fuetejava les branques deixant caure alguna fulla. El camí era accidentat, ja que no estava asfaltat.
Aviat arribem a una plaça. Em vaig quedar atònita en descobrir que al centre s'alçava una catedral tan alta com un gratacel. Mai havia vist tal meravella. Les parets estaven pintades d'un groc tan intens com la pell d'una llimona i al capdamunt es trobaven les dues campanes culpables de la meva despertar. Aquella plaça era màgica; encara recordo el dolç olor de la millor pastisseria a la qual he anat mai, les cantarelles dels joglars matins dels diumenges i la quantitat de gent i soroll que hi havia els dies de mercat.
Seguim el camí fins arribar al que seria la meva nova llar. Aquella caseta blanca de teules marrons es trobava al costat d'un preciós llac color turquesa, i tot això estava envoltat per arbres i arbustos.
Em sentia feliç amb el meu nova llar, tot i que encara em quedaven moltes coses per descobrir.
